Recull fotogràfic

Recull fotogràfic
Recull fotogràfic

dilluns, 29 de juny de 2015

Congo


Llegint la revista de National Geographic del Desembre del 2007 coneguérem  el Kingo, un goril·la de terra baixa del Congo.  http://ngenespanol.com/2007/12/31/familia-de-gorilas/. A partir d’aquell moment ens va venir la idea d’anar a veure Goril·les, però no volíem anar a Uganda o Ruanda, on hi ha massa turisme.  Per tant ens vàrem decidir per anar a conèixer el Kingo, però com fer-ho?
El viatge va haver de ser mitjançant una agència de Barcelona Kananga, la qual cosa suposava, per nosaltres un problema, ja que estem acostumats a organitzant-se nosaltres el viatge. Haig de dir, que l’organització per part de l’agència va ser un fracàs, una presa de pèl. Els guies no hi havien  anat mai, no coneixien el camí i el primer dia a la selva ja estàvem perduts!!!.
El viatge va ser dur per dues raons, una pels trajectes amb piragua. Més de 500 km de piragua!! Hi havia dies que estàvem 8 hores dins les barques. I l’altre raó és que el Congo Brazzaville no és un país turístic, per tant no hi ha infraestructures.
Vam començar des de Brazzaville, la capital. D’allà volàrem cap al nord del país. Per cert, les maletes no van arribar fins una setmana més tard!. No vàrem saber molt bé per què, no estava en l’itinerari,  però visitàrem una empresa de tala d’arbres. D’allà embarcarem amb una piragua i una barca i cap el campament de Bomassa. Però degut a la desorganització  no vàrem arribar al campament, fins desprès de 8 hores de furgoneta i de més de 11 hores en una barca sense cap seient . Es va fer de nit. Ningú sabia a on anàvem, la barca va començar a tenir problemes i a anar a la deriva. El grup que anàvem a la barca ens negàrem a continuar. Va haver moments de molta tensió. La guia ens deia que no hi havia perill, però nosaltres volíem saber quant de temps faltava per arribar, com que no ho sabia i sort que portava un telèfon satèl·lit va fer una trucada, a partir de la trucada va reconèixer que si que havia perill i que faríem nit a la selva, a un lloc que havia sigut un campament militar. De campament, res de res, uns quants, vam fer un bivac a la selva al voltant d’un foc i uns altres dins la barca. A les 5 del mati vàrem continuar fins a Mbomo.  El total del viatge va ser de 19 hores entre cotxe i piragua De Mbomo, 4 de nosaltres vàrem anar fins a Ebobo. 3 hores més en 4x4 i una hora a peu. Quan vàrem arribar ja era fosc.  De la resta de gent no en sabérem res fins uns dies desprès.
Afegeix la llegenda
 El grup estava format per 16 persones, però ens dividíem en dos grups de 8 i dins d’aquests grups de 8 en dos de quatre.  A cada grup de 4 ens varen donar una bossa de menjar extra, a on havia formatge, nocilla, embotit, etc.. per acabar de completar els menjars que ens donaven als campaments. El menjar era bàsicament pa, pasta i/o arròs i a vegades peix que pescaven en el riu.  Llàstima que les bosses de menjar , al cap de 4 dies, els mateixos guies les van agafar i les van amagar. Segons ells pels turistes que venien al setembre. Negoci sobre negoci!
El bai d’Ebobo és un bai (zona en la selva on degut a la alta concentració de sals no neixen arbres)que fa pocs anys que va ser descobert  i on hi ha una alta concentració de goril·les. L’observació de goril·les es fa darrera d’unes branques d’arbres, per tal de que els animals no et vegin.  Nosaltres vàrem poder observar bastants goril·les que venien a menjar i a beure.  Només vam estar un mati en aquest bai.  Desprès de tantes hores de trajecte!!!
A la tarda vam tornar cap a Mbomo on descansarem un dia.  D’allà anàrem cap a Romani, un bai molt gran i maco. L’observació d’animals d’aquest bai es fa des d’una casa de fusta aixecada del terra. Allà vàrem poder observar per primer cop un goril·la d’espatlla platejada. Va aparèixer un de molt gran i molt platejat. Quan vàrem arribar al campament i vam ensenyar les fotos als científics que estaven allà, van dir que no l’havien vist mai i van sortir ràpidament  a veure’l.  Un altre cop amb piragua cap a Moba, tot navegant pel rio Mambili.


Desprès d’aquests campaments tornarem cap a Ouesso. La tornada va ser en un camió, sense sostre i amb totes les branques de la selva que queien sobre nostre. Per sort no va passar res més que , uns quants cops i rascades als caps.  D’això, aquesta agència en diu “aventura”.
Desprès de Ouesso, que és una ciutat al nord del país amb un aeroport i un port, vàrem anar , pel riu Sangha River,  cap a la República Centreafricana. La frontera entre Congo i aquesta república era en un cantó del riu, dins d’una cabana. Molt curiós!.
Vam arribar al Doli lodge, dins la reserva del Dzanga-Sangha . Allà anàrem a buscar el primer goril·la habituat als humans, de nom Makumba.  Anàvem caminat per la selva i de cop veus a Makumba, a uns 7 metres de distància. L’emoció ens va envair!. 
Per la tarda i desprès de caminar molt,  vàrem poder estar una hora en el bai de Dzanga on hi ha una gran concentració d’elefants.   Llàstima que no poguérem gaudir  del bai per manca de temps.  Això va ser una constant tot el viatge, córrer d’un lloc a un altre sense poder gaudir-ne.
L’endemà visitàrem un poblat on viuen la tribu de pigmeus Baka i el poble de Bayanga. El que més ens va cridar l’atenció va ser com es retallen les dents per poder menjar millor la carn.
La següent visita va ser al Parc Nacional Nouabalè-Ndoki. Allà ens vàrem allotjar en unes cabanes aixecades del terra. Visitàrem el bai de Mbeli, molt confortable. Vàrem tenir molta sort i vàrem poder veure molts goril·les. En un moment en vàrem comptabilitzar més de 30.
Al mati següent vam anar al campament de Mondika . D’allà sortírem per anar a buscar al Kingo, l’objectiu del nostre viatge.  Una llarga caminada per la selva i també per un pantà ens va portar fins al KIngo. Ens deixaren estar amb ell una mica més d’una hora, que és el temps permès, ja que arribar fins a ell va ser molt complicat. Desprès d’això una caminada d’unes hores pel riu ens va portar fins a buscar el 4x4 que ens tornaria a Bomassa.
Quan vàrem arribar hi havia una festa del poblat del costat de Bomassa, ja que era el 15 d’Agost , la festa nacional.
Ja tot el grup junt, altre cop, volàrem cap a Brazaville i amb barques cap a la Reserva de Lefini, 80 km al nord de la capital. La creació de la reserva va ser per conservar els animals de la zona, però no ho han fet i pràcticament no hi ha animals. Hi ha una reserva de goril·les orfes. Allà només varem veure, 20 minuts, com alimentaven els goril·les. Van ser dos dies en que no va valdre la pena res.
Varem tornar a Brazaville, vam fer les compres i cap a casa.